Una nit de lluna plena
tramuntarem la carena
lentament, sense dir res
Si la lluna feia el ple
tambe el feu la nostra pena
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
com una mare de Deu
que han trobat a la muntanya
Perque ens perdoni la guerra
que l'ensagna, que l'esguerra
Abans de passar la ratlla
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla
A Catalunya deixi
el dia de ma partida
mitja vida condormida
l'altra meitat vingue amb mi
per no deixar me sens vida
Avui en terres de Franca
i dema mes lluny potser
no em morire d'enyoranca
ans d'enyoranca viure
En ma terra del Valles
tres turons fan una serra
quatre pins un bosc espes
cinc quarteres massa terra
Com el Valles no hi ha res
Que els pins cenyeixin la cala
l'ermita dalt del pujol
i a la platja un tenderol
que batega com una ala
Una esperanca desfeta
una recanca infinita
I una patria tan petita
que la somnio completa