I tanmateix la gent se'n va per sempre mes
deixant un regust amarg pels espais de l'anima
aixi aprenem que en viure anem morint
i ens corpren que aquesta llei sigui tan certa
Ai, amor, si per amor pogues fugir d'aqui
fins aquell meu paradis de ribes serenes
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del dema
per sempre mes Per sempre mes amb tu
Aixi doncs, buido les maletes per a l'adeu
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen
viure mirant te els ulls, que solament
es en ells que puc gaudir del gest de viure
Ai, amor, si per amor pogues tornar a sentir
la forta passio i la pell de tantes absencies
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del dema
per sempre mes Per sempre mes amb tu
Tot el que et dic no te sentit si soc dempeus
pero es clar com la llum del mar si remo a la barca
jo vinc d'un mon de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge
Ai, amor, si per amor pogues deixar ho tot
cremant tots els meus ahirs per tornar a reneixer
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del dema
per sempre mes Per sempre mes amb tu