Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d'amors clandestins, segles
mentre els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir
Son la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per les cantonades
donen de franc l'amor
han vingut fins aqui rodant mon, pobres
a la ciutat exultant, soles
a buscar vells amants, nous amics
Pero qui son
aquesta gent que fatxendeja tant
cap on van
mostrant el cos tan bell com agressiu
Ens diuen que ells son els atletes
que ens fan senyal d'un dema molt mes felic
pero de l'enlla del temps
no els recordem fent l'amor en els nostres llits
No son ells qui esperem
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir
la gent senzilla busca
l'escalfor del seu pit
i entre els pobres llencols hi faran festa
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en deus de la nit
Ballen junts la puta Cultura
i el xapero Benestar
en la nit tebia es gronxen
obrint un magic vals
que per ells tot el mon es un sol ritme
plens d'orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans
Pero vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran
l'ample horitzo amb llum de dignitat
Atletes de la pau, de les idees
atletes del somni d'un mon millor
atletes del cor fratern, dels sentiments
atletes del gest bondados
Aquests son els qui esperem
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s'ha adormit
les quatre meuques soles
saluden el mati
i a pas lent fan cami cap el nou dia
mentre al fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aqui
Atletes de la pau, de les idees
atletes del somni d'un mon millor
atletes del cor fratern, dels sentiments
atletes del gest bondados
Aquests son els qui esperem
Un pont de mar blava
l'ombra dels deus ran de l'aigua
tornaveu de misteris
port de vents i de calmes